Una nova revolució de la ment (4/4). Més enllà de la democràcia dels capitals

Quarta part: La consciència i la biomimètica

Tornem a mirar la natura:  Els indígenes americans “parlaven” amb la natura. Hem de tornar a comunicar-nos amb ella i reconstruir la nostra disfuncional societat amb ella com a pilar.

“Un peix em va mirar als ulls i em va parlar. No, no estic boig. El peix es va comunicar amb mi”. Amb aquesta anècdota comença Javier Collado la seva xerrada. No està boig, no; ha après un llenguatge nou, el llenguatge de la natura. No va “parlar” amb el peix, però sí que el va comprendre. Va entendre la consciència natural, que va més enllà de les paraules.

Aquesta forma de comunicació ens fa entendre la visió que els indígenes americans tenien respecte a la natura. Asseguraven que podien parlar amb les muntanyes, les plantes i els animals, però òbviament no tenien un diàleg construït amb paraules sinó amb comprensió, aproximació i enteniment. És una reciprocitat sense egoismes en què es canvia el nostre llenguatge habitual per una relació basada en l’empatia. Entenem l’altre ésser, la seva existència i les seves necessitats.

Citant un exemple poc acadèmic però amb un gran impacte popular és la cançó de la pel·lícula infantil “Pocahontas”, “Els colors del vent”. En aquesta cançó, una jove indígena americana descriu amb molta bellesa com es comunica la seva societat amb el món que l’envolta i ridiculitza la visió desconnectada de l’entorn que imperava (i continua imperant) a la realitat europees, que sota el nom de la modernitat i el cosmopolitisme han tallat els vincles amb la natura, la mare que uneix tothom amb tot.

“Me ves ignorante y salvaje

y conoces mil lugares

quizás tengas razón.

[…]

Te crees es tuyo todo lo que pisas

te adueñas de la tierra que tu ves

mas cada árbol, roca y criatura

tiene vida, tiene alma, es un ser.”

Collado ja ho anuncia: des de la Revolució Industrial, el sistema globalitzador neoliberal ha demostrat ser insostenible. Aquesta construcció d’una societat que obvia les relacions naturals no només no té futur, sinó que destrueix les esperances de crear-ne un de diferent.

En l’afany agnòstic i científic occidental, hem matat a Déu. Però també qualsevol cosa que no puguem entendre des del llenguatge de la raó. Collado va parlar amb un peix: es va comunicar amb ell. Però no va usar la raó sinó les emocions, l’empatia i els sentiments. Per tal d’assegurar un canvi social hem d’aprendre a parlar amb els peixos. Hem de fer com Pocahontas i no etiquetar aquell qui pensi de forma diferent o que no podem entendre com a ignorant i salvatge.

“Aquest és el meu missatge als vostres fills: que no s’adaptin a aquest sistema, un sistema malalt patològicament, un sistema que és psicòpata perquè es dedica a assassinar la natura”, sentencia Collado. “Els diners han colonitzat la vida”.

Des de l’Institut de Ciències Biomimètiques tenim molt clara la necessitat de trencar amb aquest sense sentit antinatural i apostar pels ecosistemes. Ecosistemes socials, educatius, econòmics, empresarials. Ecosistemes holístics en què prima la cooperació i no l’abús. Ecosistemes en què cada organisme té rellevància i en què no hi ha dominàncies. Un món en què tots som necessaris i tot és necessari. Un món que s’estructuri a través de l’empatia i que sigui capaç de canviar els paradigmes actuals per començar a entendre tots i cadascun dels agents que el conformen.

“Seguim pensant que la natura estarà allà per sempre”, explica Collado, “però hem d’entendre que el món en el qual vivim no és un regal dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills i néts”.

Proposta final:

Activar la consciència

No hi ha democràcia sense demòcrates


Aquest article és la quarta part d’una sèrie. Aquí podeu trobar la primera part,  la segona part i la tercera part.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *