Una nova revolució de la ment: més enllà de la democràcia dels capitals (I)

Primera part: origen

Jonathan Israel descriu al llibre Una revolució de la ment el camí que a les darreres dècades del s. XVII va emprendre un moviment d’idees d’origen clandestí: “La Ilustració radical” (IR).

La IR és reconeguda, en general, com la corrent de pensament (i en darrer terme, d’acció política) que va exercir el paper principal en la cimentació dels valors i ideals d’igualitat i democràcia del món modern.

La IR està constituïda per un conjunt de principis bàsics que poden resumir-se, breument, en: democràcia, igualtat de gènere i racial, llibertat individual en l’estil de vida, llibertat íntegra de pensament, expressió i premsa i eradicació de l’autoritat religiosa del sistema legislatiu i educatiu, és a dir, separació total entre l’Església i l’Estat.

Més que un conjunt d’idees fixes, la Il·lustració implica una actitud, un mètode de pensament. D’acord amb el filòsof Immanuel Kant, el lema de la època havia de ser  “atrevir-se a conèixer”. Va sorgir un desig de reexaminar i qüestionar les idees i els valors rebuts, d’explorar noves idees en direccions molt diferents; d’això les inconsistències i contradiccions que sovint apareixen en els escrits dels  pensadors del segle XVIII.

Adam Smith (1723-1790), considerat el pare de l’economia moderna, va investigar la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions i fou el primer intent rigorós d’estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa, ajudant a la creació de l’economia con a disciplina acadèmica i proporcionant un marc teòric al capitalisme.

Un dels punts fonamentals de la seva teoria, que detalla al llibre La Riquesa de les Nacions, és que el lliure mercat, aparentment caòtic i sense cap mena de regulació, és guiat per una mà invisible a produir la quantitat i varietat justa de productes. Si, per exemple, hi ha escassetat d’un producte, el preu augmenta, sent aquest un incentiu per a la seva producció i solucionant l’escassetat. La competència entre els productors portarà el preu del producte a la baixa cap al seu preu de cost, el seu “preu natural“.

Smith creia que si bé les motivacions humanes són sovint egoistes, la lliure competència beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt. En conseqüència, argumentà fortament en contra de la creació de monopolis.

Però tot això va començar el segle XVIII per respondre a les necessitats socials, econòmiques i polítiques d’aquell temps. Va enregistrar bons resultats quan gairebé totes les economies dels països van adoptar aquesta teoria, creant així un gran progrés material. Però òbviament no va haver una gran repercussió en la distribució de la riquesa, parlant en termes de frenar les desigualtats.

Quatre segles han passat i ara ens trobem en un moment de desequilibri, sempre pendents de les crisis periòdiques que ja s’ha fet sistèmiques, donat que al estar tot connectat el que passa en un lloc repercuteix  arreu ràpidament.

Veiem que no s’ha acomplert la regla d’or de Smith: evitar els monopolis i/o oligopolisAvui les grans corporacions tendeixen a constituir-se d’aquesta forma, contrari a la teoria del seu origen.

Amb quines conseqüències? Veurem aviat.


Aquest article forma part d’una sèrie. Aquesta és la primera part. Aquí podeu llegir la segona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *