Tenir fe en el dubte vol dir que no hi ha veritats absolutes? Vol dir que tot pot ser qüestionat ? Hem de reflexionar sobre la incertesa de les veritats o la constatació de que cada veritat és en si mateixa efímera? Ens vol dir que aprenem amb el dubte? I allò oposat: el qui no dubta no aprèn?
I si tenim fe en el dubte, no ens provoca pànic no tenir veritats que ens apaivaguin les inquietuds que puguem tenir ? És possible dubtar de tot mentre tothom exhibeix les seves veritats fonamentades en raonaments inquestionables?
La resposta a totes les preguntes té la seva resposta per part de EDWARD DE BONO:
“Todo el mundo tiene derecho a dudar de todo
tan a menudo como quiera.
Es obligado dudar al menos una vez.
Ninguna forma de ver las cosas es tan sagrada
que no pueda reconsiderarse.
Ninguna forma de hacer las cosas es tan óptima
que no pueda mejorarse”