Podrem salvar la decadència? (II) El que fem: text

La democràcia representativa, tal com s’han entès i estès arreu del món, amb molt poques excepcions, pren un camí cap a esdevenir democràcies autoritàries. S’arriba al poder votant en eleccions sovint tèrboles i quan es guanya es manté el poder prohibint. És un fet. I en el nostre país, una nació sense estat, això es pateix més en estar colonitzats, com passa també a molts altres llocs del planeta. Els estils per practicar el colonialisme són diversos, i depenen de les capacitats repressores i les complicitats que s’aconsegueixen. No per res, les organitzacions mafioses són les de més llarga durada que no poden combatre’s fàcilment amb les armes de la democràcia. Com assenyalaven en els guetos de la mort, “mai podíem arribar a imaginar que la maldat no té final”.

Cada cop més, l’articulació d’una globalització planetària esdevé objectiu estratègic pels grups dominants que cerquen interrelacionar els interessos econòmics supraestatals. Aquesta estratègia entra en contradicció amb una altra estratègia de signe oposat: la mundialització dels pobles i les cultures que aixequen la bandera de la cohesió social i els drets fonamentals de les persones.

Així doncs, es contraposa, des del poder de les conviccions respectives, la visió que només existeixen els Estats i els ciutadans contra l’altra, sorgida de la societat, que creu imprescindible configurar agrupacions naturals de nacions i cultures que enriqueixin la diversitat de l’espècie Sapiens a la qual pertanyem.

 

Aquest text forma part d’una sèrie que explora la decadència del moment actual. Aquest article és la segona part, aquí pots llegir la primera part i aquí la continuació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *