La dualitat: amor / odi (2/3)

L’evidència d’aquesta desnaturalitació fa que despreciem la natura, entenent que està al nostre servei i que creiem que podem extreure d’ella tot el que vulguem. I no és així, no. I ara ja comencem a veure en moltes àrees del planeta que hem provocat una manca de sostenibilitat en molts casos ja irreversible. Ens sentim individus per si mateixos i no captem que ho som també socialment. Ningú té la vida si no ve per altres, ni aconseguim la supervivència pels nostres mèrits. Però també el camí d’autorealització que cadascú tria, requereix del factor humà, però també animal i vegetal.

Hem de reconèixer la dissociació en major o menor grau entre la realitat objectivitzada per la ciència i la realitat percebuda individualment. I des d’aquest punt de vista, res podem millorar o transformar si perdem el sentit de la visió evolutiva que ens permet comprendre el per a què de cada moment.

Limitant-nos als coneixements més a l’abast ja podem distingir diverses fases evolutives. Des del animisme on tot era explicat pel misteri d’allò desconegut, a la irrupció del coneixement en els grecs, presents en els mites, a les condicions diverses de les èpoques antigues riques en comprensió fins a l’edat Mitjana on el coneixement és monopolitzat en els monestirs, mentre la societat politeista i monoteista vivia de la fe i de la religió. La gran revolució de la ment al s.XVI permet aflorar la raó com a model de comprensió i obre les ciències en cascada, crea l’especialisme i fa possible la revolució tecnòlogica que fins ara ha aportat un grau de benestar material enorme, si bé pagant el preu d’esdevenir esclaus del “tenir”.

Però tots aquests pasos que ens han portat fins on som,  ens permeten ara girar de nou les percepcions per descobrir que hi han altres realitats que no sabem veure, i que cal encara desfer molts dels misteris substancials que la vida ens reta a descobrir. Tot just aquests dies s’acaben d’anomenar els premis Nobel de Medicina d’aquest any pel descobriment de la capacitat d’adaptació de les cèl·lules a la disponibilitat d’oxìgen existent a l’entorn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *