La dualitat: amor / odi (1/3)

Les circumstàncies socials actuals, en el nostre context,  posen en un primer pla les relacions d’amor i odi com a sectors enfrontats de la societat, per veure qui la diu i la fa més grossa.

No pretenc arbitrar res sinó provocar una reflexió sobre les condicions i l’abast que té aquesta dualitat, i que es dona, sense cap dubte, amb molts dels aspectes de la vida humana.

En primer lloc acceptar que aquesta relació forma part de les emocions. Un dels sistemes de comunicació que posseïm tots els vivents.  En moltes espècies s’expressa mitjançant el comportament, els moviments, els lladrucs, els gestos, la mirada, la mímica, i en el cas dels sapiens, a més el llenguatge articulat, que ens dóna als “animals humans” una avantatge competitiva extraordinària. Tant és així que el desenvolupament de la nostra espècie s’ha fet del tot dominant en els darrers segles.

Dir també que el sistema emocional competeix amb els altres elements biològics que formen part del conjunt de funcions i òrgans. El llenguatge del cos i el llenguatge de la ment junt a les emocions, en el nostre cas, interaccionen tots plegats per mantenir un equilibri interior i alhora una harmonia amb l’entorn. I així com la ment escudrinya i analitza, el cos ens és amic i ens avisa de tot el que ens passa i les emocions son metafòricament cavalls folls i desvocats a estones i templats i cuidadosos envers les persones en altres moments. Tot passa per saber tractar els tres llenguatges, i sempre i en cada moment segons les exigències del medi ambient on romanem. El que en diem adaptació intel·ligent

Afegim que, en els darrers segles, la situació de l’acció humana està agafant un camí desafortunat, en tant aquestes funcions, en comptes d’anar integrades, es desnaturalitzen per el propi habitat que hem creat, amb el 50% de la població mundial vivint en ciutats de ciment sense cap contacte amb la naturalesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *