La bondat escarnida

De mastegar el dolor provocat per ridículs soldats de l’Imperi sorgeixen aquests versos. Comença una primavera marcida.

El malvat instructor
de qualsevol causa
malda sense límits
per aflorar el pecat.

El pecat imaginat.

No hi ha perdó.
Ni es demanat
ni s’espera.

Més enllà
del que es pot
sentir, aflora
la dignitat
col·lectiva.

Dignitat
feta dia a dia
de conviccions
arrelades
en l’ésser.

La llei amaga
totes les indignitats
així com veritats
escadusseres
que cal saber
llegir.

La maldat
és analfabeta.
Sap de lletres
per fer-ne
sentències.

No fan justícia,
tant sols són soldats
de l’Imperi de la Llei.

Són fets imaginats
per ments tòxiques
al servei
de propòsits
ocults.

Sempre
el pervers i malvat
queda amagat
darrera
interessos
inconfessables.

Saben aniquilar
qualsevol bondat,
sense que s’embrutin
les mans,
disfressats
de falsos herois.

Una mediocritat
total i completa.
Una llei feta
fuet implacable
que deixa
solcs a la pell
i assassina
l’ànima.

No oblidar
mai
qui som,
qui estimem,
i amb qui
volem fer
el nostre camí
de vida.

La vitalitat
no sap de lleis.
Tant sols sap
d’energies
i d’amor
com pluja fina
capaç d’amarar
qualsevol sequera
de l’esperit.

Ser lliures,
ve-t’ho aquí,
el secret
de viure.

Pere Monràs
23 de Març del 2018

2 respostes a «La bondat escarnida»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *