Ens connectem? (2/2)

Connectar-se és superar Leonardo da Vinci, biomimètic per excel·lència, que va trobar en la Natura moltes respostes a les preguntes que ens fèiem: si els ocells volen, per què no podem volar nosaltres?

Aquesta superació del geni no té altra resposta avui dia amb l’immens desplegament de la ciència, les arts, i la revelació com a fonts de coneixement. En paraules de Jorge Wagensberg “no tenim altre repte que estar connectats amb el tot, no quedar-se en la part”. Si reconeixes el tot, pots formar-hi part, però si només et sents part ni part pots arribar a ser.

Ens queda plantejar-nos doncs, la pregunta: I com ens connectem avui dia?

Un cop més, la ciència i les tecnologies ens donen una pista: ens connectem utilitzant una versio del GPS entès en forma de PGS.

Un PGS que ens pot orientar sobre com actuar en tant que Persones, Grup i Sistema.

Com a Persones, actuant allà on trepitgem, fent-ho amb la consciència que cada moment exercim el “nostre vot”, és a dir fem valdre si apostem a A o a B i per què. Votar en el sentit més genuí de decidir entre opcions diverses que marquen i guien el camí de la vida. Un clar exemple, a l’abast de tots, està en com consumim per fer sostenible el planeta.

Com a Grup, en tant canviem el convencional diàleg des de la raó (qui la té?) pel diàleg de complementaris (mitjançant la comprensió de l’altre i els seus matisos) en les comunitats naturals on ens relacionem. Acceptant que no som només una cosa si no part d’un mar de relacions entre tot el que ens envolta i el que no ens envolta. Perdre la visió de les relacions és perdre el tot i empetitir les pròpies veritats renunciant al fet que l’única fe és la del dubte (Jorge Wagensberg). No pot ser que els diàlegs siguin primaris com passa amb els fans dels equips de futbol. ¿Perquè enraonem del que sabem i no aprofitem cercar el que sap l’altre i que ens pot aportar?

Com a Sistema, virant de la comprensió econòmica com a premissa del que fem a ressituar l’economia com a conseqüència de què volem fer. Ressituar l’economia en el seu paper de ciència social, suport imprescindible per transformar qualsevol idea en pràctica, sense matar cap concepte per asfíxia, sovint per concebre els diners com a fi i no com a mitjà.

I per avançar en aquests o altres aspectes que donin pas a una renaturalització de la vida en qualsevol de les seves formes se’ns fa imprescindible un canvi de xip. Disposem d’eines per comprendre allò complex i no les fem servir. Es vol resoldre allò que és complex amb les eines newtonianes de la física convencional sense conèixer els seus límits, avui superables.

Per això no podem fer altrament que identificar les complicitats més efectives que ens hi poden ajudar. I tornem amb el que dèiem al principi. El llenguatge pel món d’avui ha d’integrar totes les fonts de coneixement i treballar amb constància, fermesa, i voluntat per apropar-les al nombre més gran de persones, comunitats naturals i sistemes existents.

Una tasca tan difícil, complexe i dura que val més que ens hi posem tot seguit.

Divulgar és connectar

Connectar és conèixer

Conèixer és ampliar la consciència

I amb consciència, trobarem les millors complicitats per activar la relació entre les ciències i la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *