Ens connectem? (1/2)

Un dels grans reptes que ens venen és el del llenguatge. Què volem dir? El llenguatge respon a la necessitat de comunicar-se i establir el camí per relacionar-se amb la realitat. Una realitat que ens qüestiona, com a observadors, en cadascuna de les nostres interrelacions, sigui amb la mateixa espècie o amb qualsevol altra forma de vida i, per extensió, amb tot el que ens envolta des de l’escala atòmica i subatòmica fins a l’escala còsmica.

Celebrem aquests dies la constatació, de forma evident i tangible, de l’existència dels forats negres, deduïda ja per Albert Einstein fa un segle. El físic i poeta David Jou ens explica que la manca d’aquesta constatació no va permetre que l’astrofísic i divulgador Stephen William Hawking, considerat  el científic més potent després d’Einstein, fos Premi Nobel.

Així doncs, aquesta importantíssima constatació de la tangibilitat dels forats negres, possible gràcies a la cooperació internacional de 200 científics, esdevé un punt absolutament clau per corroborar el canvi d’època que ens ha tocat viure. El món subatòmic i el món còsmic es troben i la Teoria de la Relativitat i la Física Quàntica encaixen.

Estem davant d’un punt d’inflexió que es podria definir com l’”època de la connectivitat global”. Citant al  biòleg Ricard Solé en el seu llibre Redes complejas:

“El que és complex ens envolta i forma part de nosaltres.  ¿Què defineix aquesta complexitat? …El que defineix els dos sistemes  –allò micro i allò macro- no és la presència o absència de certes parts, sinó quelcom que les transcendeix, un ordre de nivell superior que no podem comprimir. Aquest ordre irreductible és l’essència del que és complex… L’origen d’aquesta irreductibilitat resideix en la presència d’interaccions entre elements. Tot sistema complex posseeix elements que, en una forma o altre, intercanvien informació entre si, mitjançant algun mitjà. Aquest flux d’informació és generat pels elements constituents, i al seu torn, canvia l’estat dels darrers, en un cercle lògic que no podem trencar…”

Ricard Solé ens acaba dient:

“La Natura ens il·lustra constantment  a propòsit de la presència d’aquest ordre irreductible. Un exemple especialment clar ens el donen els insectes socials (les termites).

I ens hauríem de preguntar: ¿Ens ho creiem, en tenim consciència de l’avanç de la ciència i el què ens descobreix? ¿Ho incorporem a la comprensió del nostre sistema social? No en va, Jorge Wagensberg deia que si bé les formigues individualment són idiotes, col·lectivament són molt sàvies. Al revés dels humans, que com a individus són molt intel·ligents però que com a col·lectiu som totalment idiotes.

Repetim: la troballa i tangibilitat de la interrelació total (teoria del tot – TDT) ens posa al davant el repte d’assumir aquest principi també en el  sistema social. Una situació similar es va donar quan es va assimilar la teoria copernicana de què era la Terra la que girava al voltant del Sol, un segle més tard de ser formulada. Va caldre que Galileu demostrés aquesta evidència científica que els nostres sentits no eren capaços de percebre per tal que fos socialment acceptada.

Thomas Friedman explica en el seu curiós i interessant llibre Gracias por llegar tarde com la distància entre el que la ciència i les tecnologies aporten -actualment a una velocitat de reactor- i l’agilitat amb què el sistema és capaç d’assimilar el que és nou -els canvis de paradigma de Khunt- no deixa de créixer de forma inimaginable.

La no comprensió d’allò que ja és aquí provoca una inadaptació social constatable. N’és una mostra el mar de revoltes sectorials que es produeixen un dia sí i l’altre també: els pensionistes, els estudiants, el feminisme,  els artistes… Ja no hi haurà revolucions -deia Josep Ramoneda- sinó revoltes continuades de sectors socials temerosos de perdre-hi molt amb una globalització de la qual tan sols se’n perceben en la vida quotidiana les repercussions més directes. I no tenen per què veure-ho d’altra manera quan s’exemplifica amb la globalització de l’economia i una concentració monopolística de capitals que corrobora la tesi de Karl Marx: la darrera fase del capitalisme serà la del capitalisme d’Estat. En veu de David Fernández : “Tenim una corrupció estructural en un capitalisme relacional”

Però no podem dir que les persones són idiotes i que no entenen res, com algunes ideologies populistes diuen ara -amb creixent intensitat i promogudes en general per mercenaris del Gran Capital-  sinó que les persones entenen molt bé el fet que ningú explica el per a què de tot plegat. Les persones no són idiotes -ni col·lectivament- però sí que necessiten que la ciència i les tecnologies esdevinguin consciència -a escala individual- per respondre apropiadament.

I qui fa créixer la consciència del que és nou? I més quan els que ostenten el govern de les persones són els que, en cap cas, s’han mostrat afins a atendre les inquietuds de les comunitats naturals, actuant com a elits sabedores del que toca fer, quan han estat els que han portat el sistema al punt actual, a expenses precisament dels altres?

Elits que han menyspreat les “masses” com les anomenen i que només poden entendre -i molt limitadament- que el top/down està passant a constituir-se en un necessari bottom/up.  Aquesta idea els provoca pànic, similar a la que van sentir els aristòcrates durant la revolució de la ment que va suposar la Il·lustració.

Una “Revolució de la Ment” que com ens explica molt bé en Jonatan Israel, semblaria que ara passaríem a contemplar “la Revolució de la Consciència” com a concepte clau.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *