El capitalisme ha pervertit el desig (2/3)

Els sentits i en especial la paraula

La paraula juga un paper fonamental perquè la tradició parla de l’ésser humà com d’homus loquens, un ésser parlant. És a dir, quan hi ha paraula, correlativament hi ha aprenentatge, no hi ha paraula sense aprenentatge. Evidentment s’inclou l’oralitat, però també altres llenguatges: hi ha llenguatges corporals, llenguatges insinuats, llenguatges al·lusius, llenguatges elusius, el mateix silenci (que no mutisme) i també la decisió ètica… L’ésser humà és fonamentalment un ésser de mediacions, i els sentits corporals es troben abans d’aquestes mediacions: per tant vol dir que s’ha de fer un aprenentatge dels sentits  corporals.

És bó recordar la metàfora dels tres animals que som: el gos com al cos amic que sempre ens segueix, tot i que no li fem cas i ens avisa de tot; el gat com la nostra ment que escodrinya i anticipa, tota sola, l’acció, sense pensar en altres parts; i el cavall, com el nostre sistema límbic que tempera les emocions per tal que la paraula no digui mentides i es correspongui amb totes les parts de l’ésser.

 

Tècnica o tencnologia 

Hi ha una mena de tecnologització de la vida. Jo distingeixo entre tècnica i tecnologia… L’ésser humà és un ésser amb finalitats i, per tant, és un ésser que ha d’utilitzar tècniques per assolir aquestes finalitats.

La tecnologia és a la inversa: és quan des de fora t’imposen la finalitat… És a dir, la tècnica posa en relleu que l’ésser humà és un ésser que proposa causes finals, posa finalitats; en canvi la tecnologia és purament instrumental.

Gran i molt freqüent error: confondre els medis amb les finalitats. I girar-ho de tal manera que els medis es converteix en finalitats. Igual que es podria dir dels diners o de la salut que són elements instrumentals necessaris per complir les finalitats que estan en l’ordre, no de les activitats, sinó de les voluntats. I si tractem de les voluntats, ens trobarem que “dubtem perquè no saben el que volem i el molt que ho volem (Nilton Bonder)”. Les voluntats defineixen valors i nivells d’autorealització mentre les activitats es focalitzen en la supervivència i els interessos individuals oblidant la perspectiva social de tota acció humana. El matís és no confondre el fi temporal per la finalitat última.

 

Som natura

Per a nosaltres tot accés a la natura, com l’accés a qualsevol cosa, sempre és un accés cultural: per a l’ésser humà no hi ha possibilitat extra cultural… Això és una gran troballa, al segle XVIII: l’ésser humà no pot accedir a la cosa en si, es pot accedir als fenòmens… La nostra cultura, almenys inicialment, es basa en dues cultures ja existents; per un cantó la cultura semita i, per l’altre, la cultura grega… Per la cultura semita, la natura és un conjunt de materials creat per Déu i que Déu ha posat a disposició de l’ésser humà, i l’ésser humà ha d’administrar amb saviesa… per la cultura grega, això que en diem la natura -que ells més aviat en dirien el cosmos- és la continuïtat, perquè el cosmos és allò que no canvia, és allò que es manté sempre igual, i per als grecs, allò que és perfecte és immutable: en canvi pels semites, justament en el canvi hi ha la possibilitat de millorament i hi ha la possibilitat de l’acció ètica-no l’acció moral- l’acció ética… La cultura occidental és una mena de combinació inestable entre aquestes dues visions del món… Els semites, els jueus, posen tot l’accent en l’oïda: l’oïda i el seu correlat, que és la lectura. En canvi, els grecs posen tot l’accent  en la vista… La vista és el sentit de la globalitat: en canvi, l’oïda i la lectura, que n’és el correlat, és el sentit del “a poc a poc”….

Conèixer els orígens permet conèixer la teva identitat. I comprenent-la pots actuar-hi. Venim d’un llegat mediterrani molt conscient de la natura i de les percepcions com a camí vital. Aquest plantejament del món occidental creat en una dualitat de punts de mira diversos explica molt bé el rol dels sentits, en tant configuren una o altra interpretació del món. Crec que el seu entrecreuament actual dona pas a una hibridació de cultures que poden ser altament estimulants o reduccionistes segons el grau de consciència que s’hi adquireixi.

 

L´evolució de la humanitat

El sentit del món, aleshores conegut, era la Mediterrània, amb el sentit de la vista com a sentit predominant… Progressivament es va fent un trasllat  del centre del món d’aleshores, però aquest trasllat també implica un canvi de centralitat en els sentits corporals; el centre dels sentits deixa de ser la vista i passa  a ser l’oïda (invenció de la impremta)… Per Luter, la lectura gairebé és com un sagrament. I curiosament el món del sud-és a dir, a l’antic mediterrani- s’institueix l’índex de llibres prohibits… El món mediterrani hi ha el barroc, on tot està mediat per la vista, En canvi el món aquest en diríem centreeuropeu es basa en l’oïda. L’oïda i la lectura propugnen la crítica… Aquest món centreeuropeu donarà lloc al subjecte modern. Si el món mediterrani estava basat en gran part en l’herència grega, aquest món que es va imposant  está basat en l’herència semita, per a la qual la natura és un conjunt de materials, que estan disponibles.

Poques vegades he sentit tan “frappant” la comprensió evolutiva de l’espècie Sàpiens. Potser per la seva recent incorporació a la vida (200.000 anys) ha aconseguit un desenvolupament complex que encara no interpretem prou bé. M’atreveixo a opinar que en ser l’espècie, des del punt de vista nostre, més complexa, hem de fer una apropiació del tot amb un distanciament de la natura i de tot el que és vivent predominant l’acció extractiva de recursos que ens han abocat a una dominància destructiva de tot, que pot portar a destruir a la mateixa espècie.

 

Recuperar el text

Això de recuperar el text és molt important… Viatjant t’adones d’una cosa que és la pobresa de lèxic. I per l’ésser humà només existeix allò que pot dir o que pot insinuar amb qualsevol de les possibilitats expressives, per tant allò que no saben dir no existeix…I no és casualitat que hi ha normes de la realitat que no existeixen senzillament perquè no es coneixen.

Ja n’hem fet esment. La influència de les tecnologies comporten un reduccionisme expressiu que limita el llenguatge en termes d’amplitud i profunditat, cada vegada més simple. Així, enfront de la complexitat que apareix en resoldre les necessitats que tenim i a les que ens enfrontem  perdem comunicació i creem aïllament. És un contrasentit preocupant. Només les elits que es cultiven mantenen un nivell de llenguatge, si bé moltes de les seves parts es limiten al llenguatge tècnic a què obliguen les noves tecnologies. Les dites humanitats en termes d’estudi i treball queden marginades no sols de la societat en general sinó també dels centres educatius i acadèmics. Tornem a l’origen de la cultura on el sentit predominant és la visió i no l’oïda. La visió mostra el que pots veure si mires, mentre l’oïda i la lectura obliga a reflexionar, pensar i posar en dubte els propis criteris a fi de prendre posició davant el que vius.  

Aquest article és la segona part d’una sèrie de tres (vegeu la primera part)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *