Podrem salvar la decadència? (IV) Una regeneració necessària

La societat actual i els seus patrons econòmics només accepten la dita de “el que no es pot comptar, no compta“. És una filosofia d’aparent regeneració, però és pura façana: tan sols cal veure les condicions creades pel ‘progrés’ material i com les elits dominants tenen una gran facilitat per agrupar-se i blindar els seus interessos en detriment del bé comú.

Aquestes classes dirigents són un establishment que no confia en la força de la gent sinó en el poder i control de les masses (avui relegades a ciutadans) com a necessitat de donar sortida, només tecnològica, als problemes reals de la vida humana. Pretenen acabar amb les complaences humanístiques de l’estat del benestar, descarnen tots els conflictes inherents a l’evolució i negant tot allò que en la concepció d’un control planetari necessari es planteja. Aposten també per la preservació de l’individualisme exacerbat: per a ells la cohesió social és un entrebanc a superar. En definitiva, raons ancorades i poc dissimulades de conservació del poder.

Creient que el seu poder és de legítima imposició sobre el tot, entenen el món com un recurs planetari que explotar. Això explica l’increment de les polítiques extractives cap als recursos naturals, ignorant els costos globals que suposa fer-ho a curt i mitjà termini i que assenyalen un camí d’una decadència global evident a llarg termini.

D’altra banda, ja es cou una reacció cada cop més desfermada: la internacionalització, que valora la fortalesa de la diversitat i que permet el retrobament dels pobles i cultures diverses en un sol pretext compartit, que doni el sentit a la vida: el principi de la regeneració vital. La vitalitat en si mateixa. Un vigor que comprengui que “el que es compta, no és“.

És aquest despertar dels pobles un nou context? Sí. Una nova tendència que no és, ni representa, cap evolució lineal, sinó una reflexió crítica del passat que ens modifiqui les apreciacions que en tenim en el present. Enriquint l’ara i l’avui amb una profunda lectura crítica de la història, podrem idear i promoure una visió del futur trencadora amb el que sigui obsolet i permeti definir de nou el paper de l’espècie Sapiens en el conjunt vital del nostre univers.

 

Aquest text forma part d’una sèrie que explora la decadència del moment actual. Aquest article és la quarta part, aquí pots llegir la tercera part i aquí la continuació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *