Podrem salvar la decadència? (II) El que fem: text

decadència

La democràcia representativa, tal com s’han entès i estès arreu del món, amb molt poques excepcions, pren un camí cap a esdevenir democràcies autoritàries. S’arriba al poder votant en eleccions sovint tèrboles i quan es guanya es manté el poder prohibint. És un fet. I en el nostre país, una nació sense estat, això es pateix més en estar colonitzats, com passa també a molts altres llocs del planeta. Els estils per practicar el colonialisme són diversos, i depenen de les capacitats repressores i les complicitats que s’aconsegueixen. No per res, les organitzacions mafioses són les de més llarga durada que no poden combatre’s fàcilment amb les armes de la democràcia. Com assenyalaven en els guetos de la mort, “mai podíem arribar a imaginar que la maldat no té final”.

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (II) El que fem: text»

Podrem salvar la decadència? (I) Una evidència

Fa ja molts temps que sento, només llegint titulars de premsa, que en el nostre país (encara que no exclusivament) es viuen uns moments d’aturada creativa. Els projectes, siguin quins siguin, tenen un marcat caràcter de producció en pos de la rendibilitat, és a dir, que generin diners i que augmentin els recursos capitals, per així produir encara més productes de consumir. Hem deixat de ser persones, se’ns vol en tant que ciutadans sense altra identitat que consumers de productes calcats, estandarditzats. No hi ha singularitat, ni diversitat. Només uniformitat.

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (I) Una evidència»