Una nova revolució de la ment (3/4). Més enllà de la democràcia dels capitals

Tercera part: l’activació de la consciència

Antonio Orbe escriu sobre la consciència:

La conciencia es subjetiva, sus contenidos pertenecen a la la persona y sólo ésta los conoce.  Ser consciente es tener algo en la mente. La conciencia también es referida como auto conciencia, conciencia del yo. Esta conciencia del yo o metaconciencia (soy consciente de que soy consciente) parece más bien un contenido especial de la conciencia ya que esta abarca todos los contenidos mentales.

Continua llegint «Una nova revolució de la ment (3/4). Més enllà de la democràcia dels capitals»

A propòsit de…

Doncs sí. Fem una reflexió a propòsit d’un acreditat polític que ha deixat, de sobte en començar aquest nou curs polític, totes les múltiples responsabilitats que exercia. No es tracta de parlar de la persona sinó d’una interpretació del fet en relació a la situació de les organitzacions de tot tipus que ocupen l’espai de decisió estratègica, a la política, a les empreses, a les institucions diverses, siguin de caràcter públic o privat.

Continua llegint «A propòsit de…»

Podrem salvar la decadència? (VII) El pretext

consciencia

En aquest atzucac, tenim quelcom que ens capaciti a jugar un rol contributiu que la intel·ligència conscient -ara per ara només present en tot el que té vida- pugui evolucionar?

Sí. És allò que encara no coneixem i, així i tot, usem en les nostres relacions quotidianes. Se’n diu consciència. I ens preguntem, poden anar junts com una dualitat creativa, la intel·ligència conscient i la no conscient?

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (VII) El pretext»

Podrem salvar la decadència? (VI) Un canvi d’època

decadencia epoca cadenes

Què volem dir quan afirmem que estem en un canvi d’època que passa per la decadència?

Les elits econòmiques i polítiques ja no creuen en els pobles i les seves persones. Els Estats moderns han anat teixint xarxes d’interessos econòmics, per aconseguir una riquesa material molt notable encara que això suposés abandonar els valors de la cohesió social. Les relacions capital-treball, que temps eren un mecanisme per apaivagar la misèria, es van corrompre per la voracitat del “tot s’hi val” i “l’ambició de tenir” i van tacar de forma sistemàtica tota l’escala social. Van promoure una nova moral, la de “guanyar, guanyar i guanyar”, imposant-la a través de l’obligació que implica la realitat i l’exigència de minorar deutes i dèficits impossibles de resoldre. Una ficció i un engany no denunciat per preservar el mite de la riquesa material. La ciència i la tecnologia desbordant, s’entronitzen en el mercat mundial. Deixem enrere l’època del carboni i el petroli, comença la de la sílice.

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (VI) Un canvi d’època»

Majorianisme: la legitimitat de les majories per imposar

majories

De què va el que passa?

Hi ha persones que em comenten amb to assertiu: “a veure si és veritat i s’acaba aquest desconcert!”, o “això no va enlloc, estem esgotats de tanta manifestació!”, o “contra l’estat no es pot fer res…”, o “hem de ser efectius, més pràctics”. Sé que “més pràctics” vol dir, en realitat, obviar la teoria que s’amaga rere cada acció i que, en el fons, aquesta expressió obeeix a la realitat que ja estan bé tal com estan. Volen no perdre res, convençuts que ja tenen un bon confort que no volen sotmetre a un probable escenari de risc físic, emocional i mental. El que es vol és, en poques paraules, ser autèntic i tenir cada dia més però sense perdre res. I, princialment, una de les coses que més es vol conservar i no arriscar és el poder. Vol dir, per ells, que és més confortable tenir, que el plaer desconegut de ser.

Continua llegint «Majorianisme: la legitimitat de les majories per imposar»

Podrem salvar la decadència? (V) Context

context decadencia

A l’anterior entrada albiràvem un nou futur, una nova regeneració. En aquesta època de decadència global provocada per les elits i l’establishment, comença el despertar dels pobles i una reacció solidària i intercomunitària proposa una necessària regeneració. Però abans de continuar reflexionant sobre aquest futur que ens ve, ens preguntem: com hem arribat a aquesta decadència? Explorem el context.

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (V) Context»

Podrem salvar la decadència? (IV) Una regeneració necessària

regeneracio fulles

La societat actual i els seus patrons econòmics només accepten la dita de “el que no es pot comptar, no compta“. És una filosofia d’aparent regeneració, però és pura façana: tan sols cal veure les condicions creades pel ‘progrés’ material i com les elits dominants tenen una gran facilitat per agrupar-se i blindar els seus interessos en detriment del bé comú.

Continua llegint «Podrem salvar la decadència? (IV) Una regeneració necessària»