La moral i l’ètica

En termes divulgatius podem dir que tothom té una percepció d’ambdòs conceptes, quin significat convé explicitar. Res pitjor que debatre sobre qualsevol tema, pretenen jutjar-ne, en aquest cas, la seva moralitat o l’ètica de les actuacions sense abans haver cotejar el significat que es dóna a cada concepte.

La moral i la moralitat.  Segons el diccionari diu: “El que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”. Així doncs la moralitat està relacionada als usos i costums d’allà on trepitges i que crea una referent pel comportament adequat.

Dit en forma coloquial “Allí donde fueres haz lo que vieres”. Així doncs, la moral és pròpia del ecosistema on hom habita. Fins fa poc, és a dir, abans de la globalització parlaven dels pobles diversos que habiten la terra i es reconexia en cada un d’ells els diferents codis morals que els regien. Estava mal vist i podia resultar fins i tot castigat que no atenguessis els costums de la teva tribu o del poble al que pertanys.

El poeta nacional de Catalunya per excel·lència, Salvador Espriu en els seus versos del Poema “Assaig de càntic en el temple” ho enalteix:

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret»,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Heus aquí doncs un bell poema que dóna idea de la profunditat dels valors de cada agrupació humana natural , i que tingui història d’arrelament a la terra on ha viscut i ha crescut.

La tan anomenada globalització del nostre planeta, conseqüència en primer lloc de la concentració de capital, està ràpidament canviant aquests concepte de pobles i de costums i morals -podríem dir-ne de tribus- pel nom genèric de ciutadans que desdibuixa el concepte primitiu fruit del intens mestissatge que es va produint. No vol dir que la persona no s’arrela o que desestima el seu origen sinó que fonamentalment el reserva cada cop més selectivament en aquelles condicions, costums o hàbits més entranyables. Subsisteixen les característiques folklòriques però es perd l’essència que fa singular tota agrupació humana.

Hi han òbviament profundes raons humanes perquè es produeixin aquests fets. Les corrents migratòries tenen moltes raons però una substancial és la cerca de la supervivència i el desenvolupament de les pròpies potencialitats del factor humà. Ningú va a lo pitjor a excepció de la incomprensió del que és el pitjor o el millor o bé el error induït per els traficants que en fan un mercat.

I l’ètica? Quin significat l’hi donem?

Matitzant cal dir que hi ha una distinció corrent que consisteix a entendre per «moral» el conjunt de les normes pròpies d’un individu, a un grup social o a un poble, en un moment precís de la seva història i a anomenar ètica la recerca del bé per un raonament conscient. Avui en dia, s’utilitza el terme «ètica» generalment per qualificar reflexions teòriques referint-se al valor de les pràctiques i a les condicions d’aquestes pràctiques; l’ètica és també un raonament crític sobre la moralitat de les accions.

El comportament ètic ateny a l’individu que respon a les seves pròpies conviccions i creences malgrat inclou també que la moral dels conciutadans puguin no acceptar-ho. L’ètica és una actitud vital davant dels fets que la vida et presenta i que configuran el teu grau de consciència. Allò que la ciència acadèmica defineix com la ment en tant que funció de l’òrgan cervell. Un reduccionisme al meu entendre fruit d’un gran buit en el concepte de conscìència en tant admetre-ho requereix acceptar la intangibilitat com una certesa no explicable des de la tangibilitat. Reconeixem però que aquests és un altre camp de reflexió filosófica, avui dia més sostinguda des de l’acceptació d’un altre realitat, la realitat quàntica, on la dualitat corpuscle i onda caminen de la mà.

En Jorge Wagensberg (+2018) ja deia que les dificultats per progressar tenen dos taps que el frenen: les tradicions i les creences ja obsoletes no identificades i que perduren al llarg del temps.

I aquesta aportació de Wagensberg, quan menys, ja aterra en el procés de transformació que tots hem de considerar en cada moment de la nostra vida.

Som conscients de cadascun dels nostres actes?

  • Hi apliquem el principi hermenèutic de Panikkar pel que tot text, ha d’estar en correspondència amb un context i un pretext?  
  • O ens volem quedar en la comoditat de dir-nos que fer-ho és simplement una funció de la ment que ens permet el cervell, oblidant que enmig de la matèria i la ment hi han les emocions que modulen les decisions?
  • No hauríem d’acceptar la insuficiència de tenir cura només de la ment i incorporar l’enorme paper del sistema límbic canalitzador del fenomen de les emocions ?
  • En el temps històric tots sabem que va imperar en el seu moment i especialment en la cultura victoriana de gran Bretanya l’idea, de categoria moral, de no expressar les emocions, i que ara formen part complerta fins a la exhibició més egocèntrica i provocativa, amb la pretensió (desitjable) de trencar costums, mites i rituals i poder-se treure la careta del que cadascú és sense amagar-se del que hom sent?
  • No hauríem de fer conscient aquell aforisme de “FULL PERMISSION (dóna’t permís, no et censuris a priori, no demanis permís, allibera’t ) sense descuidar la següent  TAKING RESPONSABILITY FOR IMPACT (assumeix l’impacte i conseqüències del que provoquis).

SER dona molt més que TENIR

Ser és un camí de llibertat

Tenir és un camí de frustració

Com combinar-ho?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *